viernes, 23 de noviembre de 2007

Yo, periodista. Les iniciatives del diari "El País"



A presentar la secció digital del diari EL PAÍS va venir la Rosa Jiménez Cano, representant del elpaís.com.


Va estar comentant el potencial que tenia internet per arribar als ciutadans i la secció de "Participación" de EL PAÍS digital que et permet fer-te el teu PAÍS, com Rosa mateix va afirmar, "a la carta".


Rosa era del parer que l'opinió dels ciutadans i les notícies o aportacions que poguessin fer als debats que s'originaven les notícies era molt important, però sovint s'havien d'evitar les divagacions i no postejar per postejar, defugir de que allò passi a ser un debat redundant i els comentaris sense sentit ho tornin en periodisme-escombraria, i deixar-ho en l'essència.


Va estar comparant amb altres llocs de la xarxa on hi tenen lloc interacció d'usuaris a travès de bloggs, com per exemple soitu.es (http://www.soitu.es/) però amb la diferència que la interacció era el més aproximat al que seria temps real, ja que podies veure a quin comentari responies cada cop que et referies a un comentari d'algun altre usuari, i no havies de buscar-lo. Ella volia per al seu diari una interacció similar o igual, on l'intercanvi fos més fluid i donar les màximes facilitats als usuaris perquè hi haguès gent habitual. EL PAÍS també es plantejava el fet de premiar la gent que hi dedeicava hores, ja que tinguessin algun al·licient i n'hi haguèssin alguns que ho fecin per constum, i tots els participants no fòssin tant esporàdics.


Rosa, va centrar bàsicament el seu parlament en explicar el funcionament del diari EL PAÍS a travès d'internet i la possibilitat de periodisme ciutadà que existia. Va explicar, que les frases rellevants dels usuaris estaven més quidades i "controlades" que les intervencions perquè aquestes frases quedaven guardades a la notícia sempre que hi accedissis. Tot i que ella era partidària de no moderar els debats, també creia que un mínim de moderació havia d'existir per poder defugir d'injúries, falsetats o de que es converteixi en un simple "xat" i la gent ja no hi vagi a comentar els esdeveniments.


La convidada va estar explicant com es duuen a terme els "Encuentros digitales" amb personatges rellevants, on un convidat respon a les preguntes que li fa el públic mijançant la pa`gina de EL PAÍS, transformant-se en una entrevista digital. El funcionament consta de dos parts: les preguntes fetes pel públic que s'escullen perquè no n'hi hagin moltes de repetides i perquè no n'hi hagin que afectin a la ètica de la persona i el diari i desprès les contestacions del personatge, on contesta les que vol i quan es cansa, d'alguna manera, deix de contestar-les. Rosa va ressaltar una tecnològia positiva que tenen els "Encuentros digitales", que pots veure la pregunta que farà a continuació, una mica més semblant a la interacció de temps real, i així el lector pot decidir si quedar-se o no, depenent de si li interessa o no la pregunta que es farà a continuació. Es va començar a quantificar aquests "Encuentros digitales" amb el número de visites que rebia la pàgina (que si eren menys de 15.000 es creia que no) però actualment es comença a quantificar amb el nombre de preguntes que els ciutadans li han fet al convidat, ja que així es denota l'interès cap a l'entrevistat i la participació ciutadana és major.


Rosa, també va comentar, una mica per sobre el tema dels foros on, com ella diu, "es perd la perspectiva del debat", tot i que està bé per a altres llocs, no creu que sigui per un lloc com ELPAÍS.com, però tenen un públic d'uns 3000 usuaris i no els poden fer fora quan ja van iniciar el diari digital incloent aquest format.


On la convidada va incidir més va ser en el "La comunidad", un apartat del seu diari digital on, no només era amb fins periodístics, sinó també amb punts lúdics i no menys importants, ja que, com va dir "no tothom té la capacitat de fer un bon text periodístic, en canvi pot fer una fotografia i informar igualment." A "La comunidad" el mateix diari et permet crear un blog dins de EL PAÍS.com i interaccionar. El mateix País té un "Metablog" on destaquen els blogs més interessants i la gent els pot comentar.


Finalment, Rosa Jiménez, va estar comentant l'apartat de "Yo periodista" de ELPAÍS.com, on es queixava en primer lloc del difícil accès a l'hora d'arribar-hi i de que hi havia dies on apareixien notícies importants a destacar i no apareixien en portada de ELPAÍS.com en general, i en canvi, hi havia dies on les notícies no eren rellevants i tampoc volien posar-ho en portada perquè no era d'interès general i es posava en portada. I si per norma es posava cada dia, hi haurien dies on la informació a transmetre seria interessant i, en canvi, altres dies que no ho serien i farien baixar el nivell de qualitat de l'apartat "Yo periodista", on ho inclouen tot però no ho ressalten tot, perquè no tot és notícia (tot i que està bé que es mencionin certes coses). Va comentar, també, que molts cops, els periodistes ciutadans havien deixat de comportant-se com a tals i havien passat a ser "ciberpaparatzis ciutadans", on deixaven de banda una crítica constructiva.
Personalment, penso que la iniciativa de ELPAÍS.com està molt bé, ja que acosten als ciutadans al periodisme i a les notícies i que permet cobrir actes on no hi ha periodistes ("no hi ha periodistes a cada cantonada"), i potser no són notícies però està bé que se sàpiga de la seva existència. He escollit aquesta conferència perquè em va semblar interessant el projecte que altres havien comentat, però aplicat al cas espanyol i em va agradar molt com ho va explicar la Rosa Jiménez, de manera molt amena, que no es va fer pesat en cap moment.
Alguns links esmentats en el text:
Links sobre algunes pàgines de les quals van ser protagonistes durant les conferències del V Seminari Internacional de Periodisme Digital de Vilanova i la Geltrú, relacionades amb el periodisme digital:
Altres dades consultar-les a: http://www.campusmed.net/cat/curs.php?id=541
Alba Cruells Roger


No hay comentarios: