Yo, periodista. Les iniciatives del diari "El País"

A presentar la secció digital del diari EL PAÍS va venir la Rosa Jiménez Cano, representant del elpaís.com.

Va estar comentant el potencial que tenia internet per arribar als ciutadans i la secció de "Participación" de EL PAÍS digital que et permet fer-te el teu PAÍS, com Rosa mateix va afirmar, "a la carta".

Rosa era del parer que l'opinió dels ciutadans i les notícies o aportacions que poguessin fer als debats que s'originaven les notícies era molt important, però sovint s'havien d'evitar les divagacions i no postejar per postejar, defugir de que allò passi a ser un debat redundant i els comentaris sense sentit ho tornin en periodisme-escombraria, i deixar-ho en l'essència.

Va estar comparant amb altres llocs de la xarxa on hi tenen lloc interacció d'usuaris a travès de bloggs, com per exemple soitu.es (http://www.soitu.es/) però amb la diferència que la interacció era el més aproximat al que seria temps real, ja que podies veure a quin comentari responies cada cop que et referies a un comentari d'algun altre usuari, i no havies de buscar-lo. Ella volia per al seu diari una interacció similar o igual, on l'intercanvi fos més fluid i donar les màximes facilitats als usuaris perquè hi haguès gent habitual. EL PAÍS també es plantejava el fet de premiar la gent que hi dedeicava hores, ja que tinguessin algun al·licient i n'hi haguèssin alguns que ho fecin per constum, i tots els participants no fòssin tant esporàdics.

Rosa, va centrar bàsicament el seu parlament en explicar el funcionament del diari EL PAÍS a travès d'internet i la possibilitat de periodisme ciutadà que existia. Va explicar, que les frases rellevants dels usuaris estaven més quidades i "controlades" que les intervencions perquè aquestes frases quedaven guardades a la notícia sempre que hi accedissis. Tot i que ella era partidària de no moderar els debats, també creia que un mínim de moderació havia d'existir per poder defugir d'injúries, falsetats o de que es converteixi en un simple "xat" i la gent ja no hi vagi a comentar els esdeveniments.

La convidada va estar explicant com es duuen a terme els "Encuentros digitales" amb personatges rellevants, on un convidat respon a les preguntes que li fa el públic mijançant la pa`gina de EL PAÍS, transformant-se en una entrevista digital. El funcionament consta de dos parts: les preguntes fetes pel públic que s'escullen perquè no n'hi hagin moltes de repetides i perquè no n'hi hagin que afectin a la ètica de la persona i el diari i desprès les contestacions del personatge, on contesta les que vol i quan es cansa, d'alguna manera, deix de contestar-les. Rosa va ressaltar una tecnològia positiva que tenen els "Encuentros digitales", que pots veure la pregunta que farà a continuació, una mica més semblant a la interacció de temps real, i així el lector pot decidir si quedar-se o no, depenent de si li interessa o no la pregunta que es farà a continuació. Es va començar a quantificar aquests "Encuentros digitales" amb el número de visites que rebia la pàgina (que si eren menys de 15.000 es creia que no) però actualment es comença a quantificar amb el nombre de preguntes que els ciutadans li han fet al convidat, ja que així es denota l'interès cap a l'entrevistat i la participació ciutadana és major.

Rosa, també va comentar, una mica per sobre el tema dels foros on, com ella diu, "es perd la perspectiva del debat", tot i que està bé per a altres llocs, no creu que sigui per un lloc com ELPAÍS.com, però tenen un públic d'uns 3000 usuaris i no els poden fer fora quan ja van iniciar el diari digital incloent aquest format.

On la convidada va incidir més va ser en el "La comunidad", un apartat del seu diari digital on, no només era amb fins periodístics, sinó també amb punts lúdics i no menys importants, ja que, com va dir "no tothom té la capacitat de fer un bon text periodístic, en canvi pot fer una fotografia i informar igualment." A "La comunidad" el mateix diari et permet crear un blog dins de EL PAÍS.com i interaccionar. El mateix País té un "Metablog" on destaquen els blogs més interessants i la gent els pot comentar.

Finalment, Rosa Jiménez, va estar comentant l'apartat de "Yo periodista" de ELPAÍS.com, on es queixava en primer lloc del difícil accès a l'hora d'arribar-hi i de que hi havia dies on apareixien notícies importants a destacar i no apareixien en portada de ELPAÍS.com en general, i en canvi, hi havia dies on les notícies no eren rellevants i tampoc volien posar-ho en portada perquè no era d'interès general i es posava en portada. I si per norma es posava cada dia, hi haurien dies on la informació a transmetre seria interessant i, en canvi, altres dies que no ho serien i farien baixar el nivell de qualitat de l'apartat "Yo periodista", on ho inclouen tot però no ho ressalten tot, perquè no tot és notícia (tot i que està bé que es mencionin certes coses). Va comentar, també, que molts cops, els periodistes ciutadans havien deixat de comportant-se com a tals i havien passat a ser "ciberpaparatzis ciutadans", on deixaven de banda una crítica constructiva.

Personalment, penso que la iniciativa de ELPAÍS.com està molt bé, ja que acosten als ciutadans al periodisme i a les notícies i que permet cobrir actes on no hi ha periodistes ("no hi ha periodistes a cada cantonada"), i potser no són notícies però està bé que se sàpiga de la seva existència. He escollit aquesta conferència perquè em va semblar interessant el projecte que altres havien comentat, però aplicat al cas espanyol i em va agradar molt com ho va explicar la Rosa Jiménez, de manera molt amena, que no es va fer pesat en cap moment.

Alguns links esmentats en el text:

- http://www.elpais.com/

- http://www.elpais.com/participacion/

- http://www.elpais.com/yoperiodista/

- http://www.elpais.com/edigitales/

Links sobre algunes pàgines de les quals van ser protagonistes durant les conferències del V Seminari Internacional de Periodisme Digital de Vilanova i la Geltrú, relacionades amb el periodisme digital:

- www.bottup.com

- www.bbcnews.com

- www.bdebarna.net

- www.illafortpienc.net

- www.jetzt.de

- www.globalvoices.com

Altres dades consultar-les a: http://www.campusmed.net/cat/curs.php?id=541

Alba Cruells Roger

V Seminari Internacional de Periodisme Digital, Vilanova i la Geltrú.

El passat dilluns 19 i dimarts 20 de novembre, a Vilanova i la Geltrú, es va dur a terme el V Seminari Internacional de Periodisme Digital.
Enguany, el tema central ha estat el periodisme ciutadà i, en general, la participació ciutadana en mitjans de comunicació de la xarxa, ja sigui per mitjà dels bloggs, per la permissió dels mateixos mitjans dins les seves pàgines a que hi participin els ciutadans, etc.
Les persones convidades van ser portades des de diversos llocs on, el periodisme digital ha estat introduït als seus mitjans i cada cop arriben a més gent i s’estan desenvolupant amb la participació ciutadana. Aquestes persones van ser: Ari Heinonen (Universitat de Tampere, Finlàndia), Thorsten Quandt (Universitat Lliure de Berlín, Alemanya), Steve Paulussen (Universitat de Ghent, Bèlgica), Neil Thurman (City University London, Gran Bretanya), Steve Outing (Enthusiast Gorup, EUA), Georgia Popplewell (Global Voices Online, Trinitat i Tobago), Rosa Jiménez Cano (Elpaís.com, Espanya), Nathalie Malinarich (BBC News, Gran Bretanya), Pau Llop (Bottup, Espanya), Marta Torres i Laura Rahoa (BdeBarna, Espanya), Amy Grahan (Poventer Institute, EUA) i, finalment, Jan Schaffer (J-Lab: The institute for Interactive Journalism, EUA). En l'acte de clausura van intervenir-hi Diego Linares (President del GPD), Albert Sáez (Secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya) i Josep Tomàs Àlvaro (Segon Tinent d'Alcalde i Regidor de la Societat de la Informació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú).

Tot i que tots els convidats provenien de diversos punts del món i tenien projectes o estudis diferents, compartien la idea que el periodisme digital també havia d'estar orientat als ciutadans, que els mitjans digitals no només fossin un suport més on el contingut fos exactament igual en premsa escrita (en aquells mitjans on també existien en suport tradicional) i on, en definitiva, la informació no fos feta només per periodistes tradicionals, sinó que existís una interacció entre aquests i els ciutadans, que existís un intercanvi d'opinions i que poguessin informar de fets igual que ho feia un periodista titulat, ja que molts cops, els ciutadans arriben o estan al lloc dels fets abans que el periodista li hagi donat temps a desplaçar-se.
Compartien l'opinió, que la interacció dels ciutadans en els mitjans era un fet positiu per la societat actual en que vivim, fet que també comparteixo. Abans d'assistir en aquestes conferències no coneixia la quantitat d'ofertes que té la xarxa en aquest sentit, només en coneixia aquesta interacció destinada a fets lúdics (com per exemple, el youtube). Ara, puc afirmar que, com ells, crec que és una gran oportunitat que el periodisme arribi a tothom, no desprestigiant als periodistes titulats i tradicionals, sinó donant un altre enfocament al periodisme i donar "als informats" la possibilitat de tenir una informació des d'altres punts de vista, ja que, com he dit anteriorment, pot ser un que un ciutadà estigui als llocs dels fets i pugui captar imatges i una informació de primera mà, que el periodista no podrà fer perquè no haurà estat en el lloc dels fets.
Tots formem part d'aquesta societat i, com a tal, tenim dret a ser informats i alhora a informar si creiem que alguna cosa ha de ser coneguda per la resta.
Aquesta utilització del periodisme, però, també té un inconvenient, com bé van comentar alguns dels convidats. Sovint es pot utilitzar per difondre informacions que no són del tot notícia i que, per tant, malmeten el mitjà i la qualitat informativa. Però personalment, penso que està bé que existeixin aquestes informacions i que qui vulgui hi accedeixi o no, que cadascú esculli a quin tipus d'informació vol accedir o quina qualitat d'informació vol tenir, i alhora, els mateixos mitjans, ja escullin quina és aquella informació que ha de ser destacada per la seva qualitat periodística, seguint una ètica que els convidats van afirmar, que no s'ha d'abandonar mai.
Per acabar, crec que també cal remarcar els estudis que van dur a terme les personalitats que van parlar dilluns (les que ho van fer dimarts estaven més destinades a mostrar el producte que representaven) on van arribar a la conclusió que aquesta nova utilització d’Internet per a fins periodístics seria molt més positiva si pogués arribar de la mateixa manera arreu del món i no hi haguessin les desigualtats que hi han, ja que així, aquest periodisme ciutadà està només dirigit a països amb una economia que permet a qualsevol persona individual a tenir un ordinador, connexió a internet i fins i tot connexió a la xarxa elèctrica, i a països on no existeix una política repressora que no permeti als seus ciutadans opinar ni mostrar un punt de vista informatiu.

Alba Cruells Roger